Resultats i conclusions - Anàlisi 2019

Com molts sabeu, una quel·la de l'Agrupament va realitzar un treball per veure què en penseu de l'agrupament. Doncs ja tenim els resultats d'aquest treball! A continuació podreu llegir els resultats.

Per part nostra, només donar-vos moltes gràcies per poder-hi col·laborar, per la confiança que ens teniu i per permetre que amb les vostres respostes nosaltres puguem seguir treballant per millorar!

___

 

  1. RESULTATS DE LES ENQUESTES 

Tal com ja he esmentat anteriorment, l’enquesta ha estat enviada a les vuitanta-dues famílies que formen part de l’Agrupament i d’aquests, han contestat l’enquesta quaranta-nou famílies. D’aquestes famílies que han contestat, la gran majoria són famílies de la unitat de Ràngers i Noies Guia, però com ja vaig comentar anteriorment, el fet que hi hagués famílies amb fills i filles a diverses unitats i només amb una possibilitat de contesta, potser han preferit contestar pensant amb una unitat i no amb una altra. Així doncs, d’aquesta pregunta no n’extrec més  resultats. 

Analitzant els resultats, totes les famílies saben el nom de l’Agrupament, Amadeu Oller, però molt poques famílies, de fet, només un 2% (1 família) sap el nom complet: AEiG Amadeu Oller. 

Amb una pregunta de l’enquesta, volia observar i saber si les famílies entren a les sales del seus fills i filles i es fixen amb les coses que hi ha, com també quines són les seves impressions. Veien els resultats, les famílies només entren a les sales quan es realitzen les reunions a principi de curs i prèvies als campaments (que en el dia d’avui aquesta encara no s’ha realitzat). Pel que fa a les famílies dels infants més petits, els castors i les llúdrigues, molt pocs poden definir un detall de la sala, i la resta no ho sap perquè no hi ha entrat mai, ja que no va assistir a la reunió o comenta que els seus fills/es no li han explicat. Les famílies que especifiquen un detall, destaquen la porta annexa, que és la segona sala a mà esquerra, que té bancs i que és gran. 

pastedGraphic.png

 

Pel que fa a la sala de llops i daines, les sis que han contestat responent amb aquesta unitat, cap d’elles ha pogut dir un tret distintiu, però si algun adjectiu. Han definit la sala de fosca, freda, llardosa, vella, només d’haver-hi estat una vegada o fins i tot, de no haver-hi entrat mai. 

pastedGraphic_1.png

 

Les famílies de la unitat de Ràngers i Noies Guia, estan molt confoses amb la sala dels seus fills i filles, ja que enguany, aquesta unitat, només té una petita sala a dins del Cau que comparteix amb la unitat de Trucs, i la seva pròpia sala està a un altre edifici fora del Cau però que encara no hi ha anat mai perquè no ho han necessitat. És per això, que han donat aquestes respostes:

 

Pel que fa a la unitat de Pioners i Caravel·les, les famílies tenen molt clar quin és un dels trets significatius d’aquella sala; els sofàs. Per altra banda, hi h alguna altra família que és més observadora i ha vist trets més detallistes de la sala, com per exemple formigues pintades a la paret o la programació que han fet d’enguany. 

pastedGraphic_2.png

 

Finalment, pel que fa a les tres famílies de la unitat de Trucs que han contestat, cap d’elles ha vist la sala on estan el seus fills/es i ho argumenten dient que els seus joves ja van sols al Cau i ells no hi van per res. 

 

A l’enquesta, també he volgut valorar si els nens i nenes del Cau, parlen dels seus caps i quel·les en els seus pares i mares com també si les famílies coneixen els responsables dels seus fils i filles. Per tal de saber-ho, ho he investigat amb la simple pregunta: “Com es diuen els caps i quel·les dels teus fills i filles?” A la gràfica que hi ha a continuació, hi ha tots els noms dels caps i estan agrupats per la seva unitat. No obstant això, també cada unitat conté una columna anomenada “altres” que aquesta engloba: confusions de noms, noms d’ex-caps, si no ho saben, si no l’escriuen.

pastedGraphic_3.png

 

També vaig trobar interessant que les famílies definissin només amb una paraula cada un dels caps dels seus  fills i filles per tal de veure què en pensen de nosaltres com també per veure quins rols creuen que tenim les famílies a dins de la unitat i de l’agrupament. 

pastedGraphic_4.png

 

A part d’aquests adjectius, n’han sortit molts més, però aquests són els que han estat nomenats més vegades al llarg de tota l’enquesta. Els altres només han estat nomenats  una vegada. 

Les famílies poden conèixer o no els caps i quel·les de la unitat, però de vegades la comunicació no reflecteix aquesta afinitat. És per això, que he avaluat de manera general aquesta comunicació amb tots els caps de la unitat, com també la comunicació individual, és a dir, amb cada un dels caps de la unitat. Els resultats són els següents: 

Pel que fa a la comunicació global de les unitats, defineixen la comunicació com a FÀCIL i BONA (3 punts) com també, CORRECTE, FLUIDA, ESCASSA I POCA (2 punts). 

Per altra banda, el grau de comunicació que  hi ha de manera individual amb els caps de les unitats, no és el mateix per tothom. Hi ha caps que es comuniquen molt més amb les famílies o viceversa, que les famílies es comuniquen molt més amb ells, fent que hi hagi caps que no hagin tingut mai contacte amb elles. 

pastedGraphic_5.png

Les famílies comenten que hi ha un bon feedback amb els caps. Generalment, comenten un feedback positiu. Per altra banda, famílies comenten que si el teu fill/a no ha realitzat res que destaqui, ja sigui en negatiu com positiu, la comunicació és suficient, però si hi ha algun problema, s’hauria de comunicar més de pressa com també generar més feedback.  No obstant això, la majoria dels pares i mares expliquen  que si algun moment han tingut un dubte, problema, qüestió... sempre hi ha hagut resposta i acció immediata per part de l’equip de caps. Comenten també, que les estones de després de Cau és una mica complicat generar comunicació, ja que tothom marxa ràpid hi ha poc temps per poder parlar amb totes les famílies. També expliquen que les unitats que tenen fills i filles més grans, com que els pares i mares ja no els van a buscar o a portar-los, veuen que el feedback que hi havia quan els joves eren infants, ha disminuït, però que és normal. Per altra banda, valoren l’atenció, el fàcil accés i dedicació dels caps, tota la feina que es realitza amb el correu electrònic per tal d’informar-los com també els calendaris trimestrals,... finalment, alguna altra família comenta que potser qui no és comunicatiu en aquest agrupament són les famílies i no els caps i les quel·les. 

Continuant amb l’aspecte de la comunicació, de vegades tinc la sensació que els caps i les quel·les només realitzem una comunicació clara amb les famílies quan hi ha un problema (de fet, és el que han comentat ells i elles a la resposta de la pregunta anterior però amb altres paraules) i per tal de corroborar-ho, els hi vaig plantejar diverses situacions positives que pot realitzar un infant o jove a la seva unitat m’havien de dir si els hi agradaria que se’ls hi comuniques o si no feia falta..  Tal  com es veu en el gràfic, un 75% de les famílies, els hi agradaria que se’ls hi comuniqués, i un 4% no ho voldria. 

pastedGraphic_6.png

 

Una gran majoria de les famílies, demana en els seus fills i filles com ha anat el Cau i els infants i joves contesten positivament amb comentaris que expressen els aspectes positius, com també expliquen els jocs i danses, sol·liciten a les famílies per seguir jugant amb els companys i companyes de la unitat... tot i que també, algunes de les respostes que diuen els joves a les famílies, és que de vegades és un pal (ho comenta una família que el seu fill és RiNG i ells mateixos reconeixent que en aquesta edat tot el que ha de fer el seu fill ho és), com també, una família de la unitat de PiCs, comenta que si els joves es queden a dins al Cau, el nen arriba a casa dient que ha estat una mica avorrit o a la unitat de C/LL de vegades es realitzen jocs molt infantils. Així doncs, en general, les respostes són molt positives i amb satisfacció de les activitats que realitzen. 

No només he volgut saber què expliquen els nens i nenes de com ha anat el cau en els seus pares i mares, sinó que també he volgut saber, què és el primer que expliquen a les famílies quan tornen d’una sortida i aquests en són els resultats: 

pastedGraphic_7.png

 

Canviant totalment el tema, però que també pensava que era molt interessant investigar, va relacionat amb la participació que tenen les famílies  a l’Agrupament. Per tal de saber-ho, vaig fer dues qüestions. La primera els hi vaig posar diverses maneres de participar a l’Agrupament, des de no participar fins a arreglar el Cau, taules pedagògiques... i l’altra pregunta, era una pregunta oberta per tal de saber si ells i elles voldrien participar més en el Cau i com ho voldrien fer. 

Pel que fa a la primera resposta, els resultats són els següents: 

pastedGraphic_8.png

 

Per altra banda, la segona pregunta relacionada amb si els hi agradaria i participar més i com ho voldrien fer, els resultats són:

 pastedGraphic_9.png

 

A part d’avaluar tants aspectes en concret, i que els pares i mares poguessin dir què en pensaven com què podríem millorar o canviar, també he volgut saber què pensen de manera positiva de l’agrupament. Saber els aspectes positius que tots i totes pensen, crec que també és interessant conèixer-los per modificar-los el mínim possible o fins i tot per no canviar-los. Els resultats són els següents: 

pastedGraphic_10.png

 

Tanmateix, no només volia saber els aspectes positius, sinó també tots aquells que podríem millorar o que sembla que des de fora han de canviar, ja que aquests són els que realment ens faran ser millors i ens permetran destacar respecte a els altres espais, entitats o fins i tot, agrupaments. Per tal d’aconseguir aquests resultats, vaig demanar a les famílies que comentessin aspectes que pensaven que haurien de canviar cap a millor i els resultats són els següents: 

pastedGraphic_11.png

 

Finalment, el 100% de les famílies els i hauria agradat molt apuntar-se com a nens i nenes en el Cau de Moià quan eren petits i petites, i la nota mitjana que li posen a l’Agrupament Escolta i Guia Amadeu Oller, és un: 8,53 

 

  1. ANÀLISIS DELS RESULTATS DE LES ENQUESTES I ENTREVISTES 

Abans de començar a realitzar l’anàlisi, he d’informar que aquests, no només està realitzat mitjançant les dades obtingudes de  les enquestes, sinó  també de les entrevistes fetes a vuit famílies de l’agrupament, on d’aquestes tres, són noves d’enguany.  He de dir que de la unitat de Trucs, ha estat impossible realitzar-les, ja que cap família estava disposada. Es pot consultar a l’annex per tal de saber la informació que varen donar les famílies a les entrevistes. 

Observant els resultats, la gran majoria de les famílies saben que ens diem “Amadeu Oller” però no tothom té clar les sigles que van al davant (AEiG), ja que hi escriuen altres mots: Cau, “mossèn”, minyons i escoltes... i només una família sap realment el nom: AEiG Amadeu Oller. Altres famílies el defineixen com el Cau de Moià. Aquest fet em fa pensar que el nomenen així perquè és l’únic Cau que hi ha al poble i és la manera més informal de dir-ho. A més a més, també podria ser que ho hagin escrit així, perquè en el títol de l’enquesta, vaig posar “Què en penseu les famílies del Cau de Moià?” per tal de no dir el nom correcte i qui no sabia o tenia el dubte de com ens deia, ho ha escrit així. No obstant això, valoro positivament que la gran majoria no es conformi només amb el Cau de Moià i ens reconegui amb el nom complet i complex que té. 

Un altre aspecte que puc analitzar, és que les famílies no entren al Cau. Les famílies dels castors i les llúdrigues, que són infants de 5-8 anys, entren al Cau als mateixos cops que les famílies dels Pioners i les Caravel·les, és a dir, només a la reunió d’inici de curs i la reunió prèvia als campaments. Aquest aspecte, el puc afirmar perquè la majoria no sap què dir de la sala dels seus infants o joves. Les famílies dels C/LL, només una ha dit algun detall específic, la resta no en sap o diuen alguna qualitat. Al mateix passa amb les famílies dels LL/D. Les famílies de RiNG, estan molt confoses, ja que enguany aquesta unitat només té una sala petita compartida amb la unitat de Trucs i una sala externa al Cau. Aquest fet  ha provocat que moltes famílies descrivissin detalls de la sala, de PIC, on vam fer la reunió d’inici de curs o bé, que no sàpiguen quina és la sala dels seus fills/es, sigui dient-lo literalment, o explicant que hi ha un altre espai però que encara no hi ha anat mai. No obstant això, les famílies se’ls hi va comunicar a la primera reunió quina era la sala dels seus fill/es però realment, només una, ha contestat correctament la resposta. Pel que fa a la unitat de PiC, la majoria de les famílies sap dir clarament un detall de la sala, de fet, la majoria han comentat “els sofàs”. Tanmateix, alguna altra família més observadora, ha vist les formigues de les parets o el calendari que tenen a la paret d’aquest curs. Finalment, cap família de la unitat de Trucs ha entrat en el Cau. Elles, comenten que és perquè els seus fills/es ja són grans, i que ja s’autogestionen els joves. 

Majoritàriament les famílies coneixen l’equip de caps de les seves uniats, però encara hi ha famílies que no saben com es diuen els responsables dels seus fills/es. A la unitat de C/LL, tots i totes són coneguts, però si que hi ha alguna confessió de nom, i és amb un responsable en concret. No obstant això, aquest fet pot ser perquè també té un germà com a responsable a una altra unitat i hi pot haver confessió de nom, tot i això, no pot ser excusa per no conèixer-lo.  A la unitat de LL/D, enguany ha tingut un problema amb una responsable. Aquesta, es va presentar només el primer dia de la sortida de Caps i no va aparèixer cap més dia al Cau. De fet, des de l’agrupament se l’ha fet fora, seguint les indicacions del MEA, i encara ara hi ha alguna família que la referenciat. Per altra banda, com que hi va haver la baixa d’aquesta quel·la, es va buscar un altre responsable, on aquest noi, alguna família sap que hi és, però no sap el seu nom o fins i tot, alguna família que no el nombre. He de dir, que quan vaig observar aquestes respostes a l’enquesta, ho vaig comunicar a la unitat corresponent perquè informessin les famílies del canvi que hi ha de responsables i em van comentar que ja tenen una reunió programada per tal de presentar el nou cap i justificar la sortida de la noia. A la unitat de RiNG, tots els caps i quel·les són reconeguts, de fet, només dues famílies no coneixen un cap, ja que és nou d’enguany i no havia estat mai a l’agrupament, i només una resposta afirma que no sap els noms dels responsables de la unitat. A la unitat de PiC, alguna família no ha nomenat algun cap com també no han escrit algun nom correctament. I la unitat de Trucs, hi ha famílies que es pensen que només hi ha un animador. Relacionant-ho amb les entrevistes, totes les famílies estant molt contentes amb els caps dels seus infants i joves, però per exemple, a la unitat de LL/D, van comentar que troben a faltar una figura femenina a l’equip de caps.  Les famílies comenten que deixen els seus fills i filles amb total tranquil·litat en els caps de les unitats. Un aspecte que penso que és molt positiu és que les famílies que són totalment noves d’enguany, els primers dies que deixaven els seus fills/es al Cau, ho feien amb una mica d’angoixa, no pels caps, sinó pels seus infants (els hi agradarà?, s’ho passaran bé..? farà amics...?), i amb menys d’un trimestre comenten que aquesta emoció ja ha desaparegut i que sembla que ja siguin infants i joves que hi hagin anat sempre. 

Per les famílies entrevistades, un bon cap és aquella persona que és responsables i que està bé amb els infants i joves, i per totes elles, tots els caps de l’agrupament ho compleixen. Les famílies, també pensen que hi ha una bona confiança mútua, però totes comenten que amb els caps nous creuen que també però no ho poden afirmar totalment perquè no hi han tractat gaire. 

Vaig pensar que seria interessant saber com defineixen només amb una paraula cada un dels caps de la unitat dels seus fills/es, ja que així podria saber com ens veuen des de fora i quin rol tenim establert des de la seva visió. Els adjectius que van escriure, han estat molt diversos, marcant a cada cap d’unitat uns rols bastant definits. A trets generals, els caps que portem més temps a l’agrupament i que som els més comunicatius, ens han definit com els líders i els entusiastes, per altra banda, els caps que són nous d’enguany, estan definits com a simpàtics i afectuosos. Tot i això, hi ha tres adjectius que han definit a la majoria de caps, i que són aquests, els que finalment defineixen com som els caps i quel·les de l’Agrupament Escolta i Guia Amadeu Oller: responsables, implicats i divertits. 

Pel que fa a la comunicació individual amb els caps individual de cada unitat, es pot veure clarament a les estadístiques que a totes les unitats, hi ha un cap o una quel·la que tenen més comunicació amb les famílies que no els altres. Un tret que tenen en comú entre tots i totes les persones més comunicatives, és que  l’any passat ja estaven a l’agrupament. Amb això vull dir, que no són caps nous d’enguany. També es pot veure que està repartit amb equilibri el gènere, és a dir, que no només són nois o  només noies. També destacar que hi ha cinc caps de dinou que som, que no surten a la barra del gràfic, definint que cap família s’ha comunicat amb ells/es. Penso que els caps que hem estat més diferenciats amb la comunicació, potser hauríem de cedir aquest aspecte en aquells caps de la nostra unitat que no hagin estat nomenats, ja que són els mateixos que les famílies no els han nomenat anteriorment o que tenen confusió dels seus noms i així es podrien donar a conèixer i ser “iguals” que els altres, ja que en definitiva, ells i elles, són la futura generació de caps. A les entrevistes, les famílies també afirmen que la comunicació no és igual amb tots els caps de la unitat. Totes elles tenen un cap amb qui es comuniquen més i totes coincideixen que amb els caps nous són amb qui menys es comuniquen perquè no els coneixen. Per altra banda, defineixen de manera general de la unitat que els hi correspon, com a comunicació fàcil i fluida. Totes estan d’acord que el mètode oficial que es fa servir per comunicar, el correu electrònic, és el més adequat, ja que queda tot enregistrat i sempre ho pots recuperar. Pensen que l’ús del Whatsapp per aspectes urgents, com es fa fins ara, també és útil i pràctic, perquè així és informació immediata. Per tant, no voldrien canvis en el sistema de comunicació. Tot i això, alguna família comenta que algun correu d’alguna unitat, s’hauria d’haver enviat abans per manca de temps de gestionar-se i organitzar-se a nivell familiar. També agraeixen molt que a les entrades i sortides dels dies de Cau, els caps estigui a l’abast per tal de poder-los-hi comunicar o demanar algun aspecte i per ells i elles, aquest aspecte hauria de seguir sent així perquè és un dels millors llocs per realitzar un mini però suficient feedback. Observant els resultats de les enquestes, es pot observar una coincidència amb les famílies entrevistades, ja que la majoria de les famílies defineixen la comunicació amb els caps de les seves unitats com a fàcil, bona, correcte fluida i alguna que altra persona, pensa que és poca/escassa. Les famílies que comenten aquests dos aspectes més “negatius”, ho expressen justificant que si no tens un fill o filla que destaqui per mal comportament o que desenvolupi algun problema, la comunicació és justa. Relacionant-ho amb aquest aspecte, les famílies entrevistades, no els hi importaria que estiguessin puntualment citades ja sigui per informar-les d’aspectes positius dels seus fills/es com també d’aspectes negatius (donant prioritat aquests), ja que a totes els hi agrada saber què aprèn i què fa el seu fill/a. Tot i això, també són conscients que aquesta reunió individual i puntual significa més feina pels caps i tampoc ens en volen donar més feina perquè comenten que ja hi dediquem moltes hores de manera altruista, arribant a la conclusió que a totes els hi agradaria saber més però que si no hi ha un aspecte molt important  a comunicar no és necessari la reunió individual. Observant el gràfic de les estadístiques relacionat amb aquest aspecte un 75% de les famílies els hi agradaria que també se’ls hi comuniqués els aspectes positius dels seus fills/es i només un 4% no ho voldrien. 

Les famílies entrevistades consideren que l’espai on es realitzen les reunions, les sales on van els seus fills/es és el millor lloc per fer-les, ja que gairebé és l’única vegada que poden entrar-hi com també poden veure quin és el seu espai i si hi ha alguna manualitat. Per altra banda, les famílies noves d’enguany, pensen que potser el nombre de reunions és una mica escàs, si més no a les famílies dels infants més petits del Cau. 

Per acabar amb el tema de la comunicació, les famílies entrevistades totes coneixent les altres vies de comunicació que té l’agrupament: Facebook, Instagram  i la pàgina web. Tanmateix, les que fan servir més són el Facebook i l’Instagram, més en concret, el darrer. 

Analitzant les activitats i les sortides del Cau, les famílies que han contestat l’enquesta, comenten que els infants i joves comuniquen a les famílies com ha anat l’activitat de la tarda. Les famílies de les unitats petites, expliquen que generalment són comentaris positius, explicant tot el que han fet. Per altra banda, les unitats amb joves més grans, de vegades fan referència que ha estat un pal perquè no han sortit de la sala. Tanmateix, les respostes en general són molt positives i satisfactòries. Analitzant què és el primer que expliquen els infants i joves  a les seves famílies quan tornen d’una sortida, es pot veure clarament que els nens i nenes tornen rebentats explicant que estan molt cansats perquè no han dormit però que ha anat molt bé i després expliquen alguna anècdota. Pel que fa a la resta,  també fan referència a altres aspectes: el menjar, les excursions i les activitats, però amb molt menys nombre de vegades que la resta. Fins a quin punt com agrupament  ens interessa que els infants i joves el primer que expliquin és que no han dormit i no l’excursió que han fet?. Analitzant les respostes de les famílies entrevistades, totes estan d’acord amb les activitats que es fan al Cau, sense voler-ne excloure cap, però sí que una família de C/LL de tercer any, explica que el seu fill més d’un cop ha comentat que les activitats que fan són molt infantils (recordo que hi ha nens i nenes des de 5-8 anys). Per altra banda, un pare d’una Noia Guia, suggereix que podríem fer algun taller de navegació de mapes amb el mòbil, ja que així els joves podrien conèixer una nova eina i poder fer raids més potents i segurs. A l’entrevista, els hi vaig demanar si pensen que els caps els hi hauríem de comunicar cada una de les activitats que fan els infants i joves, i la resposta va ser negativa, és a dir, per ells seria benvingut, però pensen que han de ser els seus mateixos fills/es qui fer-ho i si algun dia no ho volen comunicar, per elles no és un problema. Per acabar, totes elles saben el nombre de sortides que fan els nens i nenes durant el curs i troben molt adequats el nombre de les sortides, els llocs, els preus, l’organització... 

Pel que fa al tema de la participació de les famílies a l’agrupament, les enquestes reflecteixen clarament que hi ha la meitat de les famílies que voldrien participar més a l’agrupament i d’altres que no, ja que pensen que és una activitat pels seus fills/es i elles no n’han de fer res. Tanmateix, hi ha famílies que no s’ho havien plantejat fins al moment de contestar les preguntes. Per altra banda, analitzant les respostes, la gran majoria de les famílies comenten que si hi haguessin de participar en el Cau, ho farien però la seva acció seria molt funcional, és a dir, que els caps els hi demanéssim ajuda de manera puntual, com per exemple; arreglar el Cau o fer xocolata desfeta. Molt poques d’elles voldrien participar de manera pedagògica o de gestió. Consultant les respostes de les entrevistes, totes les famílies estan d’acord que les famílies de l’agrupament són molt poc participatives en ell, i que sempre que es demana alguna cosa, hi ha als mateixos pares i mares. Les famílies entrevistades estan disposades ajudar i participar, sempre que l’acció sigui beneficiosa pels nens i nenes del Cau. Famílies de les entrevistes han suggerit realitzar una comissió de residu 0 (relacionada amb el projecte d’agrupament). Per acabar, afegeixin que si els caps i quel·les motiven i demanen participació en les famílies, aquestes ho faran i ajudaran amb el que faci falta, però per iniciativa pròpia no es realitzaria res. 

Un aspecte que només vaig consultar a les famílies que vaig entrevistar, és el tema de l’organització interna. Les famílies coneixent que l’agrupament no té equip d’agrupament i que funciona de manera assemblaria, amb comissions i moltes reunions. No saben d’entrada com es diu el model (MEA) però quan jo els hi vaig comentar, totes van dir: “ Ah siiiiii...És tot allò que expliqueu a la sortida 0 i amb els noms aquells tan divertits de les comissions”. Les famílies, des de fora pensen que som un agrupament ben organitzat, ja que si no tota la feina i la manera de ser i fer que tenim, no sortiria correctament. Totes les famílies entrevistades coneixen quin són els projectes d’enguany de l’agrupament, 0wwaste i hàbits saludables, i els hi agraden molts els temes. Per acabar, consideren que el mètode de llista d’espera és molt adequat i encertat. De fet, dues famílies entrevistades, pensen que potser encara hauríem de ser més estrictes, fent que hagin de complir un 70% d’assistència els infants i joves i no un 50%, com també, no només mirar l’assistència sinó també valorar el grau de motivació, ja que potser una nena ve sempre però ve obligada i està ocupant una plaça que no li pertoca, o per altra banda, un nen que no pot complir el 50% per qualsevol aspecte però hi va molt motivat i un haurà d’abandonar l’activitat. 

Per anar acabant l’anàlisi, els aspectes més positius que destaquen les famílies del Cau de Moià, són els valors que transmet amb un 19%, la socialització i inclusió que genera amb 17%, els Caps i el bon ambient que hi ha amb un 14% i finalment, l’autonomia personal que guanyen els infants i joves amb un 9%. Els altres %, estan relacionats també amb l’organització, el contacte amb la natura, les activitats, les experiències,... i un fet que m’agradaria destacar i que només l’ha escrit una família és la paraula: altruisme. Per altra banda, també he analitzat els aspectes que pesen que hem de millorar com agrupament. Hi ha tres aspectes que són els que destaquen més que els altres: el local amb un 29%, la prèvia comunicació amb un 17% i un 15% consideren que no hem de millorar res!! Pel que fa al local, és veritat que estem a un local de l’església que és vell i que se’ns ha fet petit, però actualment no podem fer-hi cap arreglo, ja que no tenim el conveni firmat i fins que no li tinguem, no volem fer-hi reformes. A més a més, estem amb constants reunions amb l’ajuntament per cercar un espai més gran i amb el mossèn per tal d’aconseguir més sales i evitar pagar un lloguer tan elevat per realitzar una activitat sense ànim de lucre. Pel que fa a la prèvia comunicació, considero que és un resultat una mica embigo, ja que a les preguntes de comunicació gairebé cap família ho ha comentat i sembla que sigui una resposta per posar alguna cosa. I finalment, el “res a millorar”, és molt interessant que les famílies pensin que no tenim res a modificar, però sé i els caps que formem l’agrupament, sabem que sempre hi ha coses a canviar. 

Per acabar, el 100% de les famílies que han contestat l’enquesta i les entrevistes, els hi hauria agradat que els seus pares i mares les haguessin apuntat en el Cau de Moià, i ha sortit una mitjana d’un 8,53 sobre 10! 

 

  1. CONCLUSIONS FINALS 

Encara que la nota mitjana de totes les famílies sigui tan elevada i tan satisfactòria per nosaltres, tenim molta feina per seguir millorant i fent del Cau un espai millor! Primerament, hem de fer que els caps i quel·les que són noves d’enguany, siguin més participatius exteriorment perquè les famílies els puguin conèixer com també per poder anivellar els graus de comunicació entre els caps i les quel·les. 

Un altre aspecte que hem de millorar és que hem de fer entrar més les famílies al Cau. Moltes d’elles només entres dues vegades a l’any i és per reunions. De fet, per alguna resposta sembla que les famílies es pensin que no poden entrar al Cau i que només poden saber com és la sala si els seus infants o joves els ho expliquen. Som un cau molt inclusiu a nivell dels nens i nenes, hem de treballar per ser-ho més amb els pares i les mares i fer que elles i elles també se sentin part de l’agrupament, amb el simple fet d’entrar-hi com també de fer-los partícips. Sabent els resultats relacionats amb la participació, haurem d’engrescar i comptar més amb el suport de les famílies, ja que de vegades pensem que demanar-los-hi algun estil de participació pot ser una càrrega per ells i elles i de fet, és tot el contrari, totes elles esperen que els hi demanem nosaltres la seva participació, ja que si no elles ben poc ho faran. 

Pel que fa a la comunicació, estem treballant en una bona línia, però l’hem de millorar. Hem de fer que les famílies continuïn tenint l’espai de les entrades i sortides per poder fer un feedback si elles ho necessiten, com també seguir fent ús del correu electrònic com a mètode oficial de comunicació. Per altra banda, hem de  realitzar amb més antelació les comunicacions de les excursions i activitats extres, no només comunicar els aspectes negatius dels infants/joves sinó també comunicar els aspectes positius que realitzen sense ser una càrrega extra pels caps i les quel·les i només realitzar reunions individuals si és necessari. Tot i això, tenir present que les famílies dels C/LL sol·liciten que hi hagi una mica més de seguiment, ja que són infants petits d’edat i així també “tranquil·litzar” les famílies. 

A les activitats, hem de seguir treballant perquè siguin activitats poc habituals a les altres extraescolars, centres educatius.. i fent que els infants i joves creixin amb aquests valors i transmeten aquesta manera de viure que tenim que a cap lloc es pot ensenyar. Tanmateix, hem de treballar amb més constància quan les planifiquem per tal de poder cobrir totes les necessitats dels infants i joves de la unitat tenint en compte les seves edats, preferències, motivacions,.... i al mateix temps  sense fer activitats repetitives, infantils i  avorrides. Valor positivament que els nens i les nenes expliquin en els seus pares i mares què han fet al Cau, ja siguin valoracions positives com negatives. Tot i això, considero que hem de vetllar perquè sigui a nosaltres qui també ens comuniquin com ha anat el Cau, ja que aquest serà el fet que ens farà canviar, modificar o tornar a repetir les activitats. Per tant, hem de fer sempre que puguem una breu revisió de com ha anat. Pel que fa en els comentaris que fan els infants i els joves quan tornen d’una sortida, el primer que comenten els nens i les nenes és que no han dormit i que estan molt cansats com també que s’ho han passat molt bé. Però realment, ens interessa que treballant el projecte hàbits saludables, els nens i les nenes el primer que comentin és que no han dormit? Com agrupament potser ens hauríem de plantejar-ho i treballar perquè el primer que expliquin siguin les excursions, les activitats i el bé que s’ho han passat, com fans fins ara! 

Valoro molt positivament que les famílies coneguin com és l’organització interna i que a més a més els hi agradi. Consideren que som un agrupament molt organitzat, planificat i  amb la mentalitat que no una persona ha de superior als altres. Remarcar que els projectes marcats per aquest any també els hi agraden molt i de fet, estan motivats en ser partícips d’ell. 

Fent referència en els aspectes positius que totes les famílies han comentat, m’agrada destacar que els caps i les quel·les en formem part d’ell. Encara que amb les famílies tinguem el poc contacte que he explicat anteriorment, que de vegades no coincidim amb les mateixes maneres de pensar, que no ho fem tot bé per tothom... totes elles ens valoren i donen les gràcies per fer la feina que fem i de la manera que la fem, de manera altruista. De fet, una pregunta que volia posar a l’enquesta era: estàs content/a amb la feina que fan els caps? Si és que sí, els hi has dit mai?. Aquesta pregunta finalment no la vaig posar però de fet, no ha valgut la pena, perquè les contestacions d’altres preguntes ja han parlat per elles soles, com són les respostes dels aspectes positius o a la nota quantitativa que ens han posat amb anotacions de: moltes gràcies o fins i tot, “la por que tenim les famílies és que els caps us caseu de fer de caps”. D’altra banda, analitzant els aspectes a millor i com a més destacat el local, potser com agrupament hauríem de comunicar a les famílies en quina situació ens trobem, ja que així potser rebem més suport, comprensió i ajuda per part d’elles (el què deia anteriorment, que potser volem treballar de manera independent d’ells i podrien ser una bon font de pressió i comprensió). 

Per anar acabant, és molt gratificant veure que la majoria de les famílies que forment part de l’agrupament els hi hauria agradat que els seus pares i mares els haguessin apuntat al Cau amb la manera de treballar d’enguany! 

Només em queda donar les gràcies a totes les famílies que han contestat l’enquesta, les que no ho han fet, les que han realitzat l’entrevista, a tot l’equip de caps i quel·les pel suport que m’han donat per realitzar el treball i a tots els infants i joves de l’agrupament per formar-ne part d’ell i fer-nos treballar per millorar constantment!!

 

Dilluns, 04 Març 2019 20:36