L’escoltisme començava al món l’any 1907 a mà de Baden Powell. Vint anys després, l’any 1927 arribà a Catalunya a través de Josep Mª Batista i Roca. Trenta anys més tard d’aquesta arribada a Catalunya, l’any 1957, arribarà l’escoltisme a Moià.

 

Una tarda de setembre de l'any 1957, Mn. Maurici Soler, rector de la parròquia de Santa Maria de Moià, i Mn. Fèlix Guàrdia, el seu vicari, obririen per primera vegada les portes de la rectoria a l'agrupament.

Mn. Fèlix, era un jove vicari. Durant el temps que havia estudiat a Vic, havia participat en un dels primers grups escoltes vigatans. Quan va arribar a Moià, coneixia ja l'escoltisme, i tenia la idea de formar un nou agrupament al poble de Moià. Ell, tingué la sort de trobar-se amb unes noies que de seguida s'uniren al carro de l'escoltisme. Elles eren la Ramona Solà, la Núria Fonts, la Lurdes Fonts, la Montserrat Sarri, la Pilar Barrachina, la Pilar Valldeoriola i la Maria Ramoneda.

Abans d'obrir les portes del cau a, exclusivament nens, dos cops per setmana, Mn. Fèlix instruí a les futures quel·les. Així doncs, després d'unes quantes formacions, arribà el moment més esperat, i l'agrupament començà a funcionar.

 

La primera unitat a funcionar, va ser la de llobatons (Llops i Daines, actualment). Tenien entre 7 i 11 anys, i estaven repartits en sisenes. Els nou vinguts a la unitat, eren anomenats "potes tendres" fins al moment de fer la promesa; llavors ja passaven a dir-se llobatons. Un altre dels actes importants de la vida escolta eren els "Consells de Roca".

Un any després, el 1958 començà el grup de minyons, amb nois de 12 a 15 anys.

L'any següent, es va intentar fer un grup de noies escoltes, les daines. L'intent no va acabar de funcionar, i el grup només va durar un curs, no va ser fins al 1966, que es va crear, de nou, el grup de daines, i aquest cop funcionà d'allò millor.

El 1967, un curs després d'engegar amb les daines, igual que va passar anys abans amb els llobatons, va haver-hi daines que van tenir l'edat de ser guies, de 12 a 15 anys. En aquell moment, es creà el grup de guies.

Quasi 20 anys després de la fundació de l'agrupament, el 1975, és fer un congrés de caps, anomenat Sinera-80. En aquell congrés és decidir fer la unificació entre les dues entitats que feien escoltisme catòlic a Catalunya (Minyons Escoltes per als nois i Guies Sant Jordi per a les noies), això va comportar la implantació de la coeducació i els nous mètodes pedagògics en l'escoltisme català.

 

Aquests anys dels 70 amb incertesa política, després dels esdeveniments revolucionaris dels estudiants de París, va provocar també un ressò en l'escoltisme, i com no en el mateix agrupament. Els anys 73-75 hi va haver un petit buit de dos anys en l'agrupament, els minyons i les guies havien desaparegut i les úniques unitats que gaudien d'una certa estabilitat eren els llobatons i les daines.

L'arribada de Mn. Josep Mª Riba al poble, i el congrés de caps de 1975, l'agrupament va tornar a agafar força, ara ja, amb unitats mixtes i per a totes les edats, amb l'obertura de Pioners i Caravel·les i Truc. Llops i Daines (de 8 a 10 anys), Ràngers i Noies Guia (d'11 a 13 anys), Pioners i Caravel·les (de 14 a 16 anys), TRUC (de 17 en amunt). 
A mitjans dels 90, naixeria la unitat de Castors i Llúdrigues.
ctualment. Castors i Llúdrigues infants de 6 a 8 anys. Llops i Daines infants de 9 a 11 anys. Ràngers i Noies Guia joves de 12 a 14 anys. Pioners i Caravel·les joves de 15 a 17 anys. TRUC joves de 18 anys].

 

I fins aquí a la resta dels dies, a l'actualitat. Contant ara amb un agrupament de més de 60 anys d'història i més de 150 persones afiliades.



Altres informacions d'interès.

Perquè Amadeu Oller?

Segur que la majoria dels qui heu passat per l'agrupament us heu fet aquesta pregunta més d'una vegada, i potser, us heu quedat sense resposta.

Mn. Amadeu Oller morir el 15 de novembre de l'any 1957, coincidint amb el principi de l'agrupament. Amadeu Oller havia estat fill de Moià i de família moianesa, que havia fet extraordinària labor social i cultural per a la parròquia de Sant Medir de Barcelona, situada en el suburbi de Barcelona anomenat la Bordeta, poblat per a molta immigració antiga que ja s'havia integrat. Allà a part de fer molta transformació social, creà un grup d'escoltes i als joves que acabaven l'escolaritat els creà una escola professional encaminada cap a la indústria de la zona. A part va treballar també pel lleure, i va construir un teatre, un gimnàs, un equip de futbol, un equip de bàsquet, una escola de música, etc. D'allà sorgir també el premi Mn. Amadeu Oller de poetes inèdits, que ja porta més de 50 edicions.

 

Amb tot això, el novembre de 1957, l'agrupament va rebre el nom d'Agrupament Escolta Mossèn Amadeu Oller, que no va ser fins al 2007, que amb motiu del 50è aniversari, es va suprimir la paraula Mossèn del nom, i es va passar a dir Agrupament Escolta i Guia Amadeu Oller.

 

Perquè el fulard groc i gris?

Si d'una cosa estem orgullosos la gent de l'agrupament de Moià, és pel bonic significat que tenen els colors del nostre fulard.

El color gris de fons, representa el color de la moneda d'argent amb la que l'any 1336, Moià comprà la seva llibertat i els privilegis reials al comte de Barcelona, desfent-se de la noblesa feudal, que posteriorment, va significar el privilegi de ser nomenat carrer de Barcelona.

El rivet groc que rodeja el fons del fulard, és el color groc del cereal a punt de la sega, ja que fou una de les fonts principals de la riquesa i la supervivència de Moià.

 

Què era la promesa, i el consell de roca?

La promesa, la feien els que complien la llei escolta i superaven les proves. Amb un tòtem guardaven les cintes amb els noms dels nens que la feien. Després de la promesa hi havia uns altres graus de progrés personal denominats primer estel, segon estel i especialitats. Cada graó d'aquests quedava reflectit en un distintiu a la boina, i una cinta penjada al tòtem.

El tòtem va anar canviant fins al dia d'avui, en què ja no el fem servir per a penjar-hi cintes, sinó que per a custodiar-lo durant tota una nit de vetlla per part dels nois i noies prometaires, durant un joc de nit de 12h.

 

El Consell de Roca, era un dels actes més importants de la vida de la unitat. Una de les caps, pujava dalt d'una roca amb tots els llobatons al seu voltant i des d'allí presidia la revisió de tot el que es feia mirant de buscar solució a les coses que anaven malament.

Actualment el que fem en el Consell de Roca, és recordar al prometarire tot allò que fa bé i tot allò que podria intentar millorar de cara al futur, per a ser una persona més compromesa amb el món i amb les persones.